Cistella

Cap producte

0,00 € Transport
0,00 € Total

Ho compro

les nostres Enoeines

Localitzador de denominacions d'origen

Localitza en el mapa interactiu o mitjançant la llista les Denominacions d'Origen catalanes, coneix quina zona geogràfica ocupen i descobreix-ne les característiques principals. A més, fes clic a cada Denominació d'Origen i troba tots els vins i caves que s'hi produeixen.

Denominació d'Origen
  • D.O. EMPORDÀ
  • D.O. ALELLA
  • D.O. PLA DE BAGES
  • D.O. CONCA DE BARBERÀ
  • D.O. PENEDÈS
  • D.O. TARRAGONA
  • D.O.Q PRIORAT
  • D.O. MONTSANT
  • D.O. TERRA ALTA
  • D.O. COSTERS DEL SEGRE
  • D.O. CATALUNYA
  • C.R. CAVA
 

D.O. EMPORDÀ

Regulada des de: 1975
Cellers inscrits: 48
Comarques per on s'estén: l'Alt Empordà i el Baix Empordà
Superfície conreada: 1826 hectàrees
Producció anual: 31222 hectolitres


Varietats:
La carinyena, les garnatxes negra, blanca i roja i el macabeu són les varietats preponderants. D'entre les que les acompanyen cal destacar el cabernet sauvignon, el merlot, l'ull de llebre i el sirà.

Terrer:
La DO Empordà presenta uns sòls majoritàriament àcids i de textura sorrenca. Pel que fa a la seva composició, cal distingir dos tipus: els de la plana empordanesa, que són de naturalesa al·luvial, i els d'àrees més muntanyoses, on hi predominen la pissarra i el granit. Les vinyes s'estenen en cotes que oscil·len des d'arran de mar fins els 250 metres

Clima:
El clima de l'Empordà és netament mediterrani, amb brises marines i hiverns suaus i estius secs i calurosos. La zona ve caracteritzada per la tramuntana, el fort vent del nord que limita el creixement del cep i també la proliferació de fongs. La pluviometria gira al voltant dels 600 litres/m2 anuals. La temperatura mitjana al mes de gener és d'uns 8ºC mentre que a l'agost és de 22ºC.

D.O. ALELLA

Regulada des de: 1954
Cellers inscrits: 8
Comarques per on s'estén: el Maresme i el Vallès Oriental
Superfície conreada: 316 hectàrees
Producció anual: 3810 hectolitres


Varietats:
Les varietats negres dominants són la garnatxa negra, el cabernet sauvignon i el sirà. Pel que fa a blanques és molt preponderant la pansa blanca, la denominació local del xarel·lo.

Terrer:
El sòl de la DO Alella ve caracteritzat pel sauló, sorra granítica que afavoreix un gran drenatge i, en conseqüència, limita la productivitat del cep, incrementant la qualitat dels seus raïms. Les vinyes de la denominació, malgrat la seva proximitat al mar, es troben en parcel·les esglaonades que s'alcen fins els 250 metres.

Clima:
La DO Alella es composa de dos vessants geogràfics: el marítim (el Maresme) i el d'interior (el Vallès Oriental). El primer gaudeix d'un clima plenament mediterrani, amb estius secs i hiverns suaus. El segon, en canvi, a més de ser més obac, resta aïllat per la serralada Litoral de la benignitat marítima registrant així un clima més continental. La pluviometria mitjana de la denominació no sobrepassa els 600 litres/m2 anuals, mentre que les temperatures mitjanes ronden els 8ºC al gener i els 22ºC a l'agost.

D.O. PLA DE BAGES

Regulada des de: 1995
Cellers inscrits: 10
Comarques per on s'estén: el Bages
Superfície conreada: 450 hectàrees
Producció anual: 7569 hectolitres


Varietats:
Les varietats negres més abundants són el cabernet sauvignon i el merlot. Pel que fa a varietats blanques destaca el genuí picapoll.

Terrer:
Els sòls són ondulats i pobres en matèria orgànica. Les vinyes queden envoltades per boscos de pins, roures i alzines i a recer de relleus enlairats (Montserrat, Sant Llorenç de Munt, la serra de Pinós i les zones altes del Moianès, entre d'altres). Els ceps es cultiven, doncs, a la plana, entre els 250 i els 400 metres.

Clima:
El clima és més aviat continental, amb fortes oscil·lacions tèrmiques. Registra uns 600 litres/m2 anuals i les temperatures mitjanes van dels 6ºC al gener als 23ºC a l'agost.

D.O. CONCA DE BARBERÀ

Regulada des de: 1985
Cellers inscrits: 24
Comarques per on s'estén: la Conca de Barberà
Superfície conreada: 4200 hectàrees
Producció anual: 6787 hectolitres


Varietats:
Entre les varietats negres autòctones destaquen el trepat i l'ull de llebre, mentre que de forànies abunden el merlot i el cabernet sauvignon. Pel que fa a blanques, trobem sobretot el macabeu i la parellada i també en gran mesura el chardonnay.

Terrer:
La zona de producció vitícola es concentra bàsicament a la regió que deu la seva formació geològica a l’acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l’Anguera. Predominen els sòls calcaris d'estructura més aviat argilosa. Les vinyes es troben cultivades en altituds que oscil·len entre els 350 i els 600 metres.

Clima:
La DO Conca de Barberà gaudeix d'un clima de transició entre la suavitat que confereix el mar Mediterrani i la continentalitat de les comarques de la plana de l'Urgell. La pluviometria mitjana ronda els 500 litres/m2 anuals, mentre que la temperatura al mes de gener és de 6ºC de mitjana i a l'agost és de 22ºC.

D.O. PENEDÈS

Regulada des de: 1960
Cellers inscrits: 188
Comarques per on s'estén: el Baix Penedès, l'Alt Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, l'Anoia, l'Alt Camp i el Tarragonès.
Extensió: 24248 hectàrees
Producció anual: 168576 hectolitres


Varietats:
Predomina el cultiu de varietats blanques, destinades principalment a l'elaboració de cava. Destaquen el xarel·lo, el macabeu, la parellada i, d'incorporació recent, el chardonnay. Pel que fa a varietats negres, les més habituals són el merlot, el cabernet sauvignon i l'ull de llebre.

Terrer:
La DO Penedès s'estén des de la serralada Prelitoral fins al mar i del Llobregat al Gaià. La conformen tres zones: el Penedès marítim, el Penedès central i el Penedès superior. Les vinyes es troben en altituds dispars, que van des de nivell de mar fins els 800 metres. Al tractar-se d'una àrea relativament gran, el sòl de la DO Penedès és variat. Tanmateix, predominen les terres calcàries d'estructura ja sigui sorrenca o argilosa.

Clima:
El Penedès marítim es caracteritza per un clima netament mediterrani, sec i tèrmicament moderat. El Penedès superior, en canvi, gaudeix de més precipitacions i d'un major contrast tèrmic. Això es tradueix al Penedès central i marítim en uns 500 litres/m2 anuals, mentre que al Penedès superior la pluviometria arriba fin els 800 litres/m2 anuals. La temperatura mitjana al mes de gener és d'uns 8ºC mentre que a l'agost és de 23ºC.

D.O. TARRAGONA

Regulada des de: 1976
Cellers inscrits: 58
Comarques per on s'estén: el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp i la Ribera d'Ebre.
Superfície conreada: 6598 hectàrees
Producció anual: 33504 hectolitres


Varietats:
Destaca la producció de raïm blanc, essent les varietats més comunes el macabeu, el xarel·lo i la parellada. Bona part d'aquest raïm serveix per a elaborar cava. Pel que fa a varietats negres, predomina la garnatxa negra, el merlot, el cabernet sauvignon i l'ull de llebre. Cal remarcar la importància que representa en la denominació la producció de vins licorosos dolços i rancis secs.

Terrer:
La DO Tarragona està formada per dos àrees diferenciades: una l'integren les vinyes cultivades al Camp de Tarragona i l'altra les que ho són a la Ribera de l'Ebre. Les primeres estan disposades en terrenys plans i formats per sòls calcaris, mentre que les segones es troben a la riba del riu, en terrenys també calcaris però molt més pedregosos.

Clima:
A la zona del Camp el clima és netament mediterrani, tèrmicament temperat i amb una pluviometria d'uns 500 litres/m2 anuals, mentre que a la Ribera d'Ebre existeix més contrast tèrmic -tant diürn com entre les diferents estacions de l'any- i hi plou menys, uns 400 litres/m2 anuals. La temperatura mitjana al mes de gener és d'uns 9ºC al Camp i d'uns 6ºC a la Ribera d'Ebre, mentre que a l'agost és de 24ºC i més de 25ºC, respectivament.

D.O.Q. PRIORAT

Regulada des de: 1954
Cellers inscrits: 96
Comarques per on s'estén: el Priorat
Superfície conreada: 1888 hectàrees
Producció anual: 6568 hectolitres


Varietats:
Les principals varietats de raïm negre cultivades a la DOQ Priorat són la garnatxa negra i el samsó. Són les recomanades pel Consell Regulador de la DOQ i les que millor reflexen la tipicitat prioratina atès el seu cultiu tradicional. Pel que fa a blanques, trobem principalment la garnatxa blanca, el macabeu i el pero ximenes.

Terrer:
El paisatge de la DOQ Priorat ve configurat per una orografia molt accidentada i per un terreny cobert de llicorella, condicions que provoquen un gran drenatge de l'aigua i, conseqüentment, generen produccions de raïm molt escasses. Les vinyes es troben entre els 300 i els 700 metres.

Clima:
El del Priorat resulta ser un clima a cavall de la temperància marítima pròpia del Mediterrani i dels accentuats contrastos tèrmics de les terres interiors. Registra una pluviositat escassa, amb uns 400-500 litres/m2 anuals. En quant a temperatures, la mitjana al mes de gener és d'uns 6ºC mentre que a l'agost és de 22ºC.

D.O. MONTSANT

Regulada des de: 2001
Cellers inscrits: 59
Comarques per on s'estén: el Priorat i la Ribera d'Ebre
Superfície conreada: 1857 hectàrees
Producció anual: 27760 hectolitres


Varietats:
Les principals varietats de raïm negre cultivades són la garnatxa negra i el samsó. Pel que fa a varietats blanques destaquen la garnatxa blanca i el macabeu.

Terrer:
L’orografia de la DO Montsant és variada, accidentada i abrupta en general, tot i que es torna suau en algunes zones, especialment cap al sud. La composició del terreny és heterogènia: hi podem trobar llicorella, sòls calcaris, sorres granítiques, argiles rogenques i sòls pedregosos formats per codols. Les vinyes es troben entre els 200 metres al sud de la denominació i fins els 700 metres les ubicades al voltant del massís de Montsant.

Clima:
La climatologia de la DO Montsant ve marcada pel perfil accidentat de les muntanyes, les influències del riu Ebre (especialment a la zona sud) i pels vents de mar. Per aquests motius, el clima mediterrani resulta marcat per una certa continentalitat. La precipitació mitjana anual se situa entre els 500 i 600 litres/m2. Respecte la qüestió tèrmica, la temperatura mitjana al mes de gener és d'uns 6ºC mentre que a l'agost és de 22ºC.

D.O. TERRA ALTA

Any de fundació: 1972
Cellers inscrits: 45
Comarques per on s'estén: la Terra Alta
Superfície conreada: 6290 hectàrees
Producció anual: 99940 hectolitres


Varietats:
Les varietats de raïm principals són les garnatxes blanca, negra i peluda, juntament amb el macabeu, la parellada i el samsó. D'entre aquestes cal destacar la garnatxa blanca, els vins de la qual gaudeixen d'un distintiu.

Terrer:
Predominen els sòls calcaris d'alta permeabilitat. Trobem vinya arreu de les tres unitats paisatgístiques diferenciades de la zona (la plana, l'altiplà i les valls), concentrant-se especialment al terç central, entre els 350 i els 550 metres.

Clima:
El clima és mediterrani amb influència continental, sobretot a la zona nord, on la diferència tèrmica entre l'estiu i l'hivern és més accentuada. La temperatura mitjana al mes de gener és de 5ºC mentre que a l'agost és de 24ºC. La pluviometria gira al voltant dels 450 litres/m2 anuals.

D.O. COSTERS DEL SEGRE

Regulada des de: 1986
Cellers inscrits: 37
Comarques per on s'estén: el Segrià, les Garrigues, l'Urgell, la Segarra, la Noguera i el Pallars Jussà.
Superfície conreada: 4696 hectàrees
Producció anual: 53127 hectolitres


Varietats:
Tot i que hi trobem una gran diversitat de varietats de raïm cultivades, hi predominen el cabernet sauvignon, l'ull de llebre i el merlot en negres i el macabeu en blanques.

Terrer:
La denominació està integrada per 7 subzones no contigües: Segrià, Raimat, Artesa de Segre, Urgell, Pallars, Valls del Riu Corb i Garrigues. Com és de preveure, existeixen importants diferències entre elles: trobem vinyes en àrees planes i de poca altitud, especialment a les subzones de Raimat i Segrià, mentre que també en trobem en àrees força elevades i d'orografia accidentada, principalment als extrems nord i sud de la denominació. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.
Les vinyes més baixes es troben a partir dels 200 metres a la subzona de Raimat, mentre que a l'altre extrem trobem vinyes fins els 700 metres a la subzona de les Garrigues i fins els 1000 metres a la subzona del Pallars.

Clima:
Malgrat haver-hi notables diferències entre les vàries subzones que integren la denominació, les condicions que trobem constants arreu són l'escassa pluviositat, l'elevada insolació i la llunyania de la influència marítima. Tanmateix, la diversitat en quant al contrast tèrmic diürn/nocturn a l'estiu entre les diferents subzones és força gran, cosa que s'evidenciarà en desiguals ritmes i maneres de maduració. En línies generals, podem dir que la pluviometria ronda els 400 litres/m2 anuals i la temperatura mitjana oscil·la dels 5ºC al gener als 24ºC a l'agost.

D.O. CATALUNYA

Regulada des de: 2001
Cellers inscrits: 221
Superfície conreada: 48337 hectàrees
Producció anual: 346557 hectolitres



La DO Catalunya integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d'origen. Va ser creada amb la voluntat de donar segell d'origen als vins embotellats amb raïms de diverses denominacions.

Varietats:
En total, la DO Catalunya té autoritzades 35 varietats de raïm per a l'elaboració dels seus vins. Les varietats negres més utilitzades són l'ull de llebre i la garnatxa negra, mentre que les blanques més comunes són la parellada, el moscatell d'Alexandria i la garnatxa blanca.

Terrer i clima:
Malgrat ser una àrea geogràfica delimitada no té unes condicions climàtiques homogènies ni un terrer característic.

C.R. CAVA

Regulat des de: 1972
Cellers inscrits: 254
Superfície conreada: 31765 hectàrees
Producció anual: 1796670 hectolitres


Varietats:
Les varietats tradicionals per a l'elaboració de cava són el macabeu, el xarel·lo i la parellada. Les altres varietats blanques autoritzades són el chardonnay i la malvasia. Pel que fa a negres, s'admeten el pinot noir, el trepat, la garnatxa negra i el monestrell.

Terrer i clima:
El criteri que regeix que un vi escumós sigui o no cava no és geogràfic sinó vinícola. O sigui, que el segell del CR Cava que es pot observar a les ampolles garanteix que aquells vins han seguit el mètode tradicional o champenoise d'elaboració, a més d'un seguit de regulacions que estableix el Consell Regulador. Per contra, no indica que els raïms que permeten elaborar-los provinguin d'una àrea geogràfica concreta. Tanmateix, cal remarcar que el bressol i nucli neuràlgic del cava és el municipi de Sant Sadurní d'Anoia i que, tal com una denominació d'origen protegida, només les hectàrees inscrites són permeses per a la producció de cava, les quals es distribueixen majoritàriament per Catalunya, tot i que també se'n troben a La Rioja, Àlaba, Saragossa, Navarra, València i Badajoz.